25 d'abril, veritats que traspassen segles

Avui, per mi i per a molts valencians és un dia assenyalat. I es que la segona diada del País Valencià ha anat prenent força des que el 9 d'octubre acabés convertint-se en una reivindicació blaverista i anticatalanista. Avui commemorem l'aniversari de la batalla d'Almansa, d'aquell 25 d'abril de 1707, on l'excèrcit borbònic de Felip V va vèncer l'austracista de l'arxiduc Carles i va canviar el curs de la Guerra de Successió. Des d'aquell 25 d'abril fins l'11 de setembre de 1714, els borbònics anirien arrassant pam per pam tota l'antiga Corona d'Aragó. Malgrat que aquest dia significà el principi del fi dels furs i de les identitats de tots els pobles d'Aragó, València, Catalunya i les Balears, només al País Valencià, potser pel fet que va ser ràpidament arrassat en els dos mesos posteriors a la batalla, és un dia marcat al calendari, on es fan una sèrie d'actes. Un d'ells és una de les manifestacions més nombroses que se celebren a la ciutat de València, on milers de persones es congreguen per demanar el que tres-cents anys abans demanaven els veïns de la ciutat.

Curiosament avui he posat punt i final a la lectura d'un llibre molt relacionat amb aquest tema. 1707: El somni perdut és un llibre escrit per Juan Ramon Barat. A les seves pàgines, narra en forma de novel·la històrica la vida d'un dels personatges més importants de la Guerra de Successió al País Valencià i alhora un dels més oblidats: el capità Joan Baptista Basset.

Fins fa uns anys poc se'n sabia d'aquest home. Se l'assenyalava com el principal precursor de la causa austriacista al País Valencià, que va dirigir el primer desembarc de les tropes de l'arxiduc a la vila d'Altea i la primera presa de la ciutat de València, entregant-la fidelment a les mans del seu rei Carles. Poc més se'n sabia de la seva participació posterior a la guerra, ja que no apareixia ni a Almansa ni a cap de les batalles importants de la Guerra a València. Inclús es va arribar a dir que després d'aquell 25 d'abril va fugir a la cort dels Austria on va morir de vell.

No obstant, fa tres anys van sorgir uns documents que van donar llum a la vida del capità Basset i que canviaven per complet la imatge que es tenia d'ell. A aquest llibre, Juan Ramon Barat pretén retre el primer homenatge del poble valencià al que va ser un dels seus defensors més afèrrims, contant als lectors la veritable vida del capità. Però a més, i utilitzant de manera magistral el format de biografia, pretén enfocar la temàtica cap a l'impacte que la Guerra de Successió va tenir sobre el poble de València, sobre els veritables valencians, trencant així una sèrie de mites avui adorats per molts, i dels que volia parlar a aquest article

El veritable heroi

L'arxiduc Carles ha estat sempre l'heroi de la guerra per als valencians. Ja ho cantava Al Tall al seu Cant dels maulets: Eixiu tots de casa que la festa bull, feu dolços de nata i coques de brull. Polimenteu fustes i emblanquineu murs perquè Carles d'Àustria ha jurat els furs. El llibre vol posar fi a aquest fals honor que ha tingut sempre l'arxiduc. L'única estima que va tenir per València va ser l'odi que el poble valencià tenia pel seu rival, Felip V, i la jura dels furs no va ser més que una estratègia per poder així comptar amb el seu recolzament. El veritable heroi valencià d'aquesta guerra és Basset. Va desembarcar a Altea amb les tropes austracistes, i va caminar cap a València prometent als llauradors que seria la fi de l'abus d'impostos que el clergat i els nobles cobraven. Fou el líder de la revolució social que es formà paral·lela a la guerra, aquella que havia de fer del poble valencià un poble lliure. Va conquerir València i la va governar durant mesos, va abolir gran part dels impostos i va permetre així que els llauradors poguessin fer una vida més normal. Expulsà del Regne a un grapat de senyors i detingué a càrrecs eclesiàstics. Aquestos moviments contra les classes altes no agradaren als generals austriacistes ni al propi arxiduc, qui decidí rellevar-lo del càrrec i posteriorment detenir-lo i empresonar-lo. El fet d'estar empresonat impedí que participés a la batalla d'Almansa. Va arribar a fugar-se per participar a la defensa de Barcelona on va ser capturat pels borbònics i empresonat de nou a Ondarríbia, on va acabar morint.

Els maulets no eren austriacistes

Els maulets, com s'anomenava la massa social formada principalment per llauradors, que prengueren les armes i lluitaven a la guerra no ho feien per defendre la causa austriacista. Ho feien per seguir el seu heroi, aquell que els havia lliurat de l'opressió dels senyors. Per a molts el rei Carles era sols un símbol, al que seguien perquè així ho feia Basset. Després de l'empresonament del capità per part de l'arxiduc, la ciutat de València patí nombroses revoltes en favor de Basset que acabaren amb l'exèrcit austriacista detenint i combatent els que fins aleshores havien estat els seus aliats.



Potser la victòria de l'arxiduc a la Guerra hagués suposat que els furs de València s'haguessin conservat, no hauríem patit una repressió i potser avui seria més fàcil trobar al País Valencià gent que estigués disposada a defensar la llengua i la cultura. Potser així els valencians sabríem qui han estat sempre i històricament els nostre aliats, Aragó, Catalunya, Balears, i no miraríem tant cap a Madrid, que mai ens va ajudar en res. Però mai hauria permés que el poble valencià pogués tenir més llibertats de les que gaudia en aquell 1707 i no hauria jurat mai els furs si no hagués estat aconsellat per un valencià, el capità Joan Baptista Basset. És a ell a qui els valencians hem d'admirar, és ell qui hauria de tenir un carrer a la ciutat de València com els seus companys Rafael Casanova i Antoni de Villarroel tenen a la ciutat de Barcelona, és Basset, un humil fuster d'Alboraia que va esdevenir un formidable capità, el veritable heroi del 25 d'abril