Està de moda...

Fa uns dies, un bon amic, amb el qual no compartisc precissament gustos musicals, em digué una frase que em xocà un poc. "La música moderna (léase alternativa o independent en aquest terme) eixa que escoltes tu està de moda ara" En veure la meva cara de sorpresa, que malgrat no tenir l'habilitat de mirar-me la cara puc imaginar-me com seria, ell intentà argumentar-me el que acabava de dir. "Mira al teu voltant, la gent cada vegada es creu més guai per escoltar grups que no escolta ningú, per fer les coses diferents, les icones, els moderns, les ulleres de pasta, el FIB"

No vaig discutir-li el que havia dit per falta d'arguments, no sabia què dir. I si tenia raó? i si realment tot açò només ho fem per demostrar que som més guais que ningú? De fet cada vegada tenim mes difusió... Comprem vinils en el Corte Inglés! La MTV ens monta macro-concerts gratuïts amb els nostres ídols! Al FIB li han sortit germans petits per tot arreu... Estem de moda? En un primer moment vaig pensar que no era tan dolent. Els grans moviments musicals havien nascut de modes, els hippies, els rockers, els punks, la movida... inclús les primeres icones de la nostra generació com Blur o Oasis havien tingut un èxit internacional que ara enyoràvem... Sempre hem lluitat per ser reconeguts i no viure a l'ombra del panorama musical mundial... per què m'havia de molestar que insinuaren que estem de moda?

Ahir però una segona reflexió em féu veure que no, que això no està de moda. Volia escoltar el darrer disc de Sufjan Stevens a Spotify. Després de polsar buscar, el programa em tornà una sonora rialla. Automàticament vaig estar pensant en moltes coses i de sobte se'm veniren al cap les mil decepcions que m'he emportat durant aquestos mesos en el tema de la difusió musical.

Estem de moda? Una de les bases de dades més completes de música que hi ha ara al món és Spotify, no obstant no conté cap disc d'un dels millors grups dels últims 6 anys, Arcade Fire (no ho dic jo només, ho diu gent que sap molt d'això). I no crec que sigui per temes del preu dels drets, perquè de Lady Gaga, o de Rihanna per exemple està tot, absolutament tot, i em jugaria un dit a que els seus drets costen moltíssim més. "No sigues enrevesat" em diria el meu amic. Enrevesat jo? Acàs tan rars són Arcade Fire o Sufjan Stevens? Serà que mai heu sentit de forma encoberta alguna cançó d'ells, perquè per això sí que val la música alternativa, per a fons d'anuncis, o per a fils musicals, de forma que cançons com el Golden Skans de Klaxons es converteix en "la música del Xampú" o el Quiet Town de Josh Rouse en "la música de l'anunci de gas" o el Take on me d'Anni B Sweet en "la cançó del McDonald's". No sembla doncs que estiguem de moda

Estem de moda? I aleshores perquè quan Shakira versiona l'Islands de The XX la gent es desfà en alabances i atribueix la "genialitat" del tema a l'originalitat de la colombiana? De fet no és una qüestió de incults musicals del carrer no, hi ha blogs per la xarxa on s'obvia completament que aquest tema ja donà la volta al món fa només un any de la mà d'un grup que sorprengué a tot el panorama alternatiu (de fet a 45 Revolucions col·locàrem el debut de The XX com un dels discos de la cècada). Sembla que no estem tant de moda com diuen, que ens copien, i la gent ni se n'adona...

Estem de moda? I perquè als EMA (European Music Awards) continuem patint un Apartheid que fa tremolar? Totalment exclosos de categories com Millor cançò, Millor artista revelació, i les categories de solistes tant femenins com masculins... Sort que ens donen un premi en exclusiva. Millor artista alternatiu, que sona com a "el millor de la segona divisió de músics", curiosament, dels 5 nominats, se l'emportà el més comercial (Paramore), conclusió: El millor artista alternatiu és aquell que més s'assembla als que no ho són... Vaja, jo que pensava que estar de moda significa ser el referent... la idea a seguir...

Estem de moda? Just en l'any en que a una de les poques ràdios alternatives del país (Ràdio 3) s'han carregat programes i locutors mítics, entre ells el genial Diego Manrique i el seu Ambigú?

No, no estem de moda, potser ho estiguem el dia en que algun amic demane un tema tan simple com el Kids de MGMT a una discoteca qualsevol i no li posen cara d'estar llegint xinès... El dia que no ens calga sintonitzar ràdios angleses o nord-americanes per escoltar la nostra música, el dia que no ens calga tenir blogs com 45 Revolucions o 45 Express per ajudar a difondre les melodies que ens emocionen quan les trobem amagades a la xarxa. El dia que els nostres Top 50 o Top 10 siguen les llistes de vendes o els "40 Principales"

Mentrestant, continuarem sent un grup diferent, gent que li agrada anar més enllà en el tema de la música, que no es conforma amb el ritme repetitiu de torn, amb les lletres banals i estúpides, amb el "más de lo mismo" elevat a l'enèssima potència. I potser cada dia som més, i us estem llevant una petita part de protagonisme als mitjans, però és tan petita... que jo ni tan sols l'havia apreciada fins fa uns dies.

Bon Nadal a tots!

ValenbiNO

Allà pel febrer, ja presa la decisió de començar el curs següent la vida a València, vaig redactar un escrit al blog fruit de la meva primera visita llarga a la ciutat. En aquell escrit ennumere una sèrie de coses de Barcelona que pense que trobaré a faltar a València. Una d'elles era el Bicing, el famós servei de lloguer de bicicletes de la ciutat comtal. Citat textualment: "no veig a Rita per la labor de plenar la ciutat de carrils bici per poder implantar un bicing"

Amb la inauguració a meitat d'aquest 2010 del Valenbisi, queda clar que em vaig equivocar. Però ara bé, no del tot. En aquell article de febrer explicava que veia difícil la implantació d'un servei de lloguer de bicicletes ja que la ciutat de València no estava preparada per acollir-lo. En canvi aquest factor no ha importat a l'ajuntament a l'hora de decidir si posar o no en marxa aquest servei. I no per falta de quilòmetres de carril bici, si no per la situació d'aquests. València tè prop de 120 kms de Carril Bici front als quasi 150 de Barcelona (en dades dels ajuntaments). Si equiparem les dades al tamany de les ciutats en habitants, a Barcelona hi ha un quilòmetre de carril bici per cada 10000 habitants, mentre que a València hi ha un per cada 6000. I és aleshores quan direu i de què et queixes? Les xifres moltes vegades són enganyoses. I en aquest cas ho són encara més. A un ciclista no li importa només tenir centenars de quilòmetres de carril disponibles, li interessa també que estiguen als llocs importants de la ciutat, ben connectats entre sí, que estiguen en bon estat per a circular, i que tinguen una grandària adequada. Al igual que en els 150 quilòmetres de carril bici de Barcelona es troben artèries principals de la ciutat com són l'avinguda Diagonal, la Gran Via de les Corts Catalanes, l'avinguda del Paral·lel, el carrer de la Marina, el carrer del Comte d'Urgell... (la Rambla no té carril bici però està tipificada com a via preferent per a ciclistes) a València la major part dels quilòmetres de Carril Bici transcorren a l'antic llit del Túria i a les Rondes (sud i nord), espais genials per practicar el ciclisme recreatiu o esportiu, però poc útils per a desplaçar-se en bicicleta per la ciutat. En la llista d'ilustres carrers de València amb bici trobem l'avinguda dels Tarongers, l'avinguda de Blasco Ibáñez o l'avinguda del Port, però no formen part d'ella importantíssimes artèries de la ciutat com l'avinguda del Primat Reig, l'avinguda de Peset Aleixandre, totes les Grans Vies, el carrer Colom, el Carrer Xàtiva... A Barcelona resulta més o menys fàcil trobar rutes de Carril Bici per arribar d'un punt a un altre ja que existeix un nombre important de cruïlles de dos carrils (tot i així de vegades resulta un poc complicat fer una ruta sense sortir-se del carril. A València (malgrat que en quilòmetres per habitant té més carril bici que Barcelona) és una tasca de vegades impossible. Sols un carril, al carrer Ramon Llull connecta el de Blasco Ibáñez amb el de Tarongers, i estem parlant de la connexió entre la principal zona residencial d'estudiants amb dos importants campus universitaris, separats ambdós per només 600 metres. No parlaré ja de la impossibilitat de traçar una ruta des de l'anomenada Ciutat Universitària al centre de la ciutat, sense haver de sortir-se del carril bici. De fet més alarmant és que un cop arribat al centre, no hi haja cap carril a prop. En les moltes vegades que he circulat en bici per València, encara no he trobat un carril bici amb un ample decent. I em referisc a un carril bici amb dos sentits ben diferenciats. A València impera la norma d'un sol carril que funciona en ambdós sentits i en el que amb prou feines caben dues bicicletes, el que obliga a reduir la velocitat o eixir-se del carril en el moment en el que hi ha un creuament.

El Valenbisi és un servei que funciona bastant bé si el comparem amb els seus germans. Jo mateix que he estat abonat al Valenbisi i al Bicing tinc una millor opinió del servei de València, en el que no existeix una restricció de 10 minuts després de tornar una bicicleta per agafar una altra, funciona 24 hores els 7 dies a la setmana (a Barcelona només ho fa durant els caps de setmana, i tanca de 12 de la nit a 5 del matí la resta de dies). A més que les bicicletes del Valebisi porten incorporades una cadena que permet aparcar-les a qualsevol lloc, molt útil si per exemple parem a comprar a alguna tenda. Aquest fet amb el Bicing és imposible.

Malgrat tot això, el Bicing és molt més útil perquè està instal·lat a una ciutat on (malgrat quedar molt per fer) pot funcionar, el Valenbisi en canvi, es troba amb molts obstacles. I no hauria de ser així, ja que la ciutat complicada és Barcelona, construïda en una zona de forta pendent i no València, que és totalment plana. Barcelona pecà amb la novatada de ser la primera gran ciutat del país en instalar un servei de lloguer de bicicletes, i no va imaginar la gran acceptació que això tindria i el fort creixement del número de ciclistes a la ciutat, així que resongué tard però ho va fer, amb un ambiciós pla de Carrils Bici que avui encara continua en marxa. València en canvi partia amb l'avantatge de saber que aquestos sistemes funcionen, i així i tot ni va preveure una ampliació dels carrils bici de la ciutat, ni té previst fer-ho de moment, per molt que organitzacions com Valencia en Bici es manifesten per demanar-ho. Això sí, als carrers on no hi ha carril bici, no hi manca un cartell publicitari que ens convide a fer-nos socis del Valenbisi... Promociona l'ús de la bicicleta, o promociona que ens gastem 18 € cada any en un servei públic? Així sí que interesa que agafem la bici, no?