dilluns, 21 de setembre de 2009

Observant la pluja...

Plou a Barcelona. És una pluja forta i continuada, ja fa gairebé una hora que plou i aquesta tarda ha estat també plovent una llarga estona. És una d'aquestes pluges que porta un vent fred, és la manera que té el temps de dir que la tardor ja és aquí.

Tot i que les vacances per mi van acabar el dimecres 9 de setembre, els dies de calor fan que fins el darrer cap de setmana d'aquest mes, no asimili que ja no estic de vacances. Aquest any, la setmana ha estat plujosa, i m'ha portat sobtadament a la realitat, he deixat enrere la lluna de València per tornar a viure, per darrer any, al sol de Barcelona.

Tothom viu l'estiu amb intensitat, fa el que pot ja sigui per gunayar diners o per anar de festa amb els amics, viatjar, anar a la platja o a la piscina, passejar i un fum de coses que es poden fer quan no tens cap preocupació al cap. Per mi aquest estiu ha estat ple de sorpreses i grans moments. Em costaria molt trobar un estiu tan animat i divertit com aquest.

Potser perquè al maig i al juny vaig prendre una sèrie de decisions que van canviar la meva vida, potser perquè vaig fer les maletes per tornar a Altea al juny amb l'expedient net, potser pq he conegut gent nova, o perquè no he parat quiet ni un sol instant...

Però quan ho penso bé, sé molt bé quina es la raó per la qual aquest estiu m'ha deixat amb un somriure de felicitat i alhora amb un buit de nostàlgia: No m'he sentit sol ni un segon. Perquè el 8 de copes no és divertit si no esteu vosaltres, pq a la Pizza Guay no es sopa tan bé sense vosaltres, pq una piscina per nedar sol no és tan agradable, perquè què hi ha de divertit en intentar revolucionar tot sol un centre comercial? perquè no hi ha tanta festa a Caudete, la porteu vosaltres, perquè enfontar-se sol a una junta directiva per fer una festa no seria divertit, fer aquella festa sense vosaltres seria una tonteria i perquè si no haguéssiu estat, no hauria trobat aquell somriure que tant m'agrada...

Perquè al cap i a la fi tinc grans amics tant a Altea com a Utiel, i si aquest estiu ha estat memorable, si tinc tants records i tots tan bons, és en definitiva perquè, de tot el que tinc en aquesta vida, sou allò que més val. Gràcies!

1 comentari:

aNNaPoN ha dit...

M'agrada molt els teus posts, i espere estar en algú record d'aquest estiu :)

besets