M'agraden les pel·lícules de Woody Allen, ho reconec. De fet crec que sóc com un "fan irracional", on el simple fet que una cinta porte la seva signatura, sembla ser raó per a que m'agradi. Crec que aconsegueix absorbir-me amb la seva forma particular de contar històries tan properes i a la vegada tan llunyanes. Històries quotidianes on sempre s'imposa el major caos que es pugui imaginar, un caos que sempre acaba resultant còmic i divertit.
Ahir em vaig sentir com si veiés la darrera peli de Woody Allen, i no és perquè hagués vist de nou Midnight in Paris, no. Ho vaig fer al saló de casa i malgrat haver durat molt més que una pel·lícula convencional, semblava com si en tot moment acabaria per aparèixer el rètol dels crèdits amb un "Directed by Woody Allen" I és que no se m'ocorre una altra descripció per parlar del meravellós guió que ahir ens regalà el Partit Popular amb el seu escàndol al País Valencià.
Ja fa dies que la bomba esclatà. El jutge Flors, que es veu que no era "tan amic" de Camps com de la Rúa, va decidir obrir un judici oral contra "Los 4 Fantásticos". Dels 4, només dos estaven encara a les Corts. Campos i Betoret havien sigut víctimes de la suposada neteja que Camps havia fet al seu executiu per eliminar la corrupció. Els altres dos, formaven una parella famosa a la política valenciana. Ricardo Costa i Francisco Camps han aparegut de la mà a totes o quasi totes les imputacions del cas Gürtel. Al primer, Costa, la direcció nacional del Partit Popular l'expulsà del govern i de la militància l'octubre de 2009. Com si els valencians no tinguéssim memòria i en any i mig fórem capaços d'oblidar que Ric (com se l'anomena a les converses amb el Bigotes) era un dels polítics valencians més implicats en la trama, Carlos Fabra va decidir reinsertar-lo a la política oferint-li anar com a diputat per Castelló. I d'aquesta manera, posant de nou en evidència als valencians, Costa recuperà el seu silló a les Corts sense haver deixat de ser imputat al cas Gürtel. El segon, el molt honorable, semblava ser també el molt intocable. Malgrat que les proves en contra d'ell augmentaven de manera preocupant, Camps seguia sent President de la Generalitat, i a més recolzat de nou amplament per uns votants valencians que de vegades semblen no atendre a raons, com si portessin la papereta del PP pegada a la mà.
Amb l'auto del jutge Flors, al PP se li obria un nou ventall de possibilitats per afrontar el futur de "Los 4 Fantásticos". Existien bàsicament dues, o que tots es declaresin innocents i per tant acceptaren anar a judici, o que tots es declaresin culpables del delicte de Suborn Passiu Impropi i acceptaren pagar la multa (de 50.000 € cadascun) amb el qual evitarien anar a judici. Ara però, cap opció era gratuita, en el cas de declarar-se innocents, el PP hauria de veure com a la Tardor d'aquest 2011, i en unes dates molt properes a les eleccions generals, un dels seus barons més forts seu a la banqueta d'un tribunal com a acusat, sent doncs el primer cap de govern en fer-ho en tota la història de la democràcia espanyola. Aquesta imatge s'evitaria en el cas de declarar-se culpables, però de la mateixa manera, l'expedient penal de "Los 4 Fantásticos" deixaria d'estar net, a més de deixar en evidència a tot un munt de personalitats del PP (des del propi Camps fins a Rajoy passant per Aguirre, Cospedal y Saéz de Santamaria) que quedarien davant l'opinió pública com uns mentiders per haver assegurat durant més de dos anys que Camps era innocent. Era important remarcar que sols s'evitaria els judici si tots 4 prenien la mateixa decisió, per tant era important reunir-se per pensar-ho i consensuar-ho
Federico Trillo, ha estat l'encarregat de dirigir l'estratègia. Ell, que també deu ser un gran fan de Woody Allen com jo, deu haver pensat que aquesta situació era molt similar a la que se sol plantejar quan han passat ja uns 50 o 60 minuts d'un film del novaiorqués, i com a bon polític preocupat pels interesos dels ciutadans, ha decidit regalar-nos un final "made in Allen". Com he dit abans, s'esperava una decisió meditada i consensuda. Pel matí i quasi de la maneta, Campos i Betoret s'han dirigit al Tribunal Superior de Justícia de València per declarar-se culpables del delicte. Semblava doncs que com s'havia rumorejat, la direcció nacional decidia sacrificar la innocència de "Los 4 Fantásticos" per a salvar la imatge del partit, per tant es feia previsible que en poques hores, un Camps desaparegut i un Costa segut al seu silló de les Corts, acabarien personant-se al TSJ per declarar-se també culpables i tancar el cicle d'autoinculpacions (com he dit abans, condició necessària per evitar el judici) En canvi, seguint l'estil d'Allen, aquell que fa que a les seves pel·lícules mai passe el que un s'espera, ni Camps ni Costa han aparegut per allà. En canvi, per la tarda, Camps ha convocat als mitjans per donar la bomba informativa més espectacular de l'any: "Valencianos, me voy". En efecte, malgrat que s'havia aferrat durant dos anys al seu despatx al carrer de Cavallers, el molt honorable feia les maletes i es preparava per un judici on pretenia declarar-se innocent!!! Quedava doncs clar que això de pensar i consensuar una decisió no havia quedat molt clar. De "Los 4 Fantásticos", dos s'havien declarat culpables, i dos innocents! Camps semblava ser tan inconscient de la situació que al seu discurs de comiat va afirmar que tant ell com els seus 3 companys eren innocents. Res mes llunyà de la realitat! dels seus 3 companys, dos ja s'havien declarat culpables, i per tant, havien deixat clar aquell mateix matí que d'innocents no tenien res. Sincerament, no entenc com el públic assistent al Palau de la Generalitat no va trencar a riure davant la situació. En un mateix dia, el PP havia demostrat:
-Que no confiava en cap de "Los 4 Fantásticos" recomanant-los que es declaressin culpables.
-Que la seva credibilitat és poca o nul·la, després de defendre durant dos anys la innocència de 4 homes a qui ara volien considerar culpables
-Una falta de consens alarmant al no haver aconseguit que "Los 4 fantásticos" prengueren tots junts la mateixa decisió
-Una falta de coordinació i organització més pròpia d'una colla de xiquets en enviar a Campos i a Betoret a declarar-se culpables abans de conèixer la decisió final de Camps i Costa. En el cas d'haver esperat i sabent que de totes formes s'hauria de celebrar el judici, Campos i Betoret haurien pogut mantenir-se innocents uns quants mesos més
El balanç d'aquest gabinet de crisi del PP, dirigit per Federico Trillo (o per Woody Allen) ha estat:
-El judici es celebrarà a la tardor amb "Los 4 Fantásticos" com a protagonistes. (cosa que es volia evitar)
-Campos i Betoret són ja culpables d'un delicte de Suborn Passiu Impropi, passi el que passi al judici
-El president Camps, ja no és president, i sembla que després d'aquestos fets ja ni tan sols és innocent, no s'entendria doncs que la recomanació del partit per ell fóra que es declarés culpable
-L'únic que surt net d'aquesta situació es Costa, que per altra banda és fins a la data, el polític valencià que més tacat ha estat pel cas Gürtel, i qui més punts té per sortir culpable del judici
I a aquest final, on res ha quedat com el sentí comú hauria dictat, com un gabinet seriós hauria actuat per minimitzar els danys al partit, i en canvi s'ha vist l'aparició d'un caos còmic i de vegades esperpèntic, només li falta el "Directed by Woody Allen"
Ahir em vaig sentir com si veiés la darrera peli de Woody Allen, i no és perquè hagués vist de nou Midnight in Paris, no. Ho vaig fer al saló de casa i malgrat haver durat molt més que una pel·lícula convencional, semblava com si en tot moment acabaria per aparèixer el rètol dels crèdits amb un "Directed by Woody Allen" I és que no se m'ocorre una altra descripció per parlar del meravellós guió que ahir ens regalà el Partit Popular amb el seu escàndol al País Valencià.
Ja fa dies que la bomba esclatà. El jutge Flors, que es veu que no era "tan amic" de Camps com de la Rúa, va decidir obrir un judici oral contra "Los 4 Fantásticos". Dels 4, només dos estaven encara a les Corts. Campos i Betoret havien sigut víctimes de la suposada neteja que Camps havia fet al seu executiu per eliminar la corrupció. Els altres dos, formaven una parella famosa a la política valenciana. Ricardo Costa i Francisco Camps han aparegut de la mà a totes o quasi totes les imputacions del cas Gürtel. Al primer, Costa, la direcció nacional del Partit Popular l'expulsà del govern i de la militància l'octubre de 2009. Com si els valencians no tinguéssim memòria i en any i mig fórem capaços d'oblidar que Ric (com se l'anomena a les converses amb el Bigotes) era un dels polítics valencians més implicats en la trama, Carlos Fabra va decidir reinsertar-lo a la política oferint-li anar com a diputat per Castelló. I d'aquesta manera, posant de nou en evidència als valencians, Costa recuperà el seu silló a les Corts sense haver deixat de ser imputat al cas Gürtel. El segon, el molt honorable, semblava ser també el molt intocable. Malgrat que les proves en contra d'ell augmentaven de manera preocupant, Camps seguia sent President de la Generalitat, i a més recolzat de nou amplament per uns votants valencians que de vegades semblen no atendre a raons, com si portessin la papereta del PP pegada a la mà.
Amb l'auto del jutge Flors, al PP se li obria un nou ventall de possibilitats per afrontar el futur de "Los 4 Fantásticos". Existien bàsicament dues, o que tots es declaresin innocents i per tant acceptaren anar a judici, o que tots es declaresin culpables del delicte de Suborn Passiu Impropi i acceptaren pagar la multa (de 50.000 € cadascun) amb el qual evitarien anar a judici. Ara però, cap opció era gratuita, en el cas de declarar-se innocents, el PP hauria de veure com a la Tardor d'aquest 2011, i en unes dates molt properes a les eleccions generals, un dels seus barons més forts seu a la banqueta d'un tribunal com a acusat, sent doncs el primer cap de govern en fer-ho en tota la història de la democràcia espanyola. Aquesta imatge s'evitaria en el cas de declarar-se culpables, però de la mateixa manera, l'expedient penal de "Los 4 Fantásticos" deixaria d'estar net, a més de deixar en evidència a tot un munt de personalitats del PP (des del propi Camps fins a Rajoy passant per Aguirre, Cospedal y Saéz de Santamaria) que quedarien davant l'opinió pública com uns mentiders per haver assegurat durant més de dos anys que Camps era innocent. Era important remarcar que sols s'evitaria els judici si tots 4 prenien la mateixa decisió, per tant era important reunir-se per pensar-ho i consensuar-ho
Federico Trillo, ha estat l'encarregat de dirigir l'estratègia. Ell, que també deu ser un gran fan de Woody Allen com jo, deu haver pensat que aquesta situació era molt similar a la que se sol plantejar quan han passat ja uns 50 o 60 minuts d'un film del novaiorqués, i com a bon polític preocupat pels interesos dels ciutadans, ha decidit regalar-nos un final "made in Allen". Com he dit abans, s'esperava una decisió meditada i consensuda. Pel matí i quasi de la maneta, Campos i Betoret s'han dirigit al Tribunal Superior de Justícia de València per declarar-se culpables del delicte. Semblava doncs que com s'havia rumorejat, la direcció nacional decidia sacrificar la innocència de "Los 4 Fantásticos" per a salvar la imatge del partit, per tant es feia previsible que en poques hores, un Camps desaparegut i un Costa segut al seu silló de les Corts, acabarien personant-se al TSJ per declarar-se també culpables i tancar el cicle d'autoinculpacions (com he dit abans, condició necessària per evitar el judici) En canvi, seguint l'estil d'Allen, aquell que fa que a les seves pel·lícules mai passe el que un s'espera, ni Camps ni Costa han aparegut per allà. En canvi, per la tarda, Camps ha convocat als mitjans per donar la bomba informativa més espectacular de l'any: "Valencianos, me voy". En efecte, malgrat que s'havia aferrat durant dos anys al seu despatx al carrer de Cavallers, el molt honorable feia les maletes i es preparava per un judici on pretenia declarar-se innocent!!! Quedava doncs clar que això de pensar i consensuar una decisió no havia quedat molt clar. De "Los 4 Fantásticos", dos s'havien declarat culpables, i dos innocents! Camps semblava ser tan inconscient de la situació que al seu discurs de comiat va afirmar que tant ell com els seus 3 companys eren innocents. Res mes llunyà de la realitat! dels seus 3 companys, dos ja s'havien declarat culpables, i per tant, havien deixat clar aquell mateix matí que d'innocents no tenien res. Sincerament, no entenc com el públic assistent al Palau de la Generalitat no va trencar a riure davant la situació. En un mateix dia, el PP havia demostrat:
-Que no confiava en cap de "Los 4 Fantásticos" recomanant-los que es declaressin culpables.
-Que la seva credibilitat és poca o nul·la, després de defendre durant dos anys la innocència de 4 homes a qui ara volien considerar culpables
-Una falta de consens alarmant al no haver aconseguit que "Los 4 fantásticos" prengueren tots junts la mateixa decisió
-Una falta de coordinació i organització més pròpia d'una colla de xiquets en enviar a Campos i a Betoret a declarar-se culpables abans de conèixer la decisió final de Camps i Costa. En el cas d'haver esperat i sabent que de totes formes s'hauria de celebrar el judici, Campos i Betoret haurien pogut mantenir-se innocents uns quants mesos més
El balanç d'aquest gabinet de crisi del PP, dirigit per Federico Trillo (o per Woody Allen) ha estat:
-El judici es celebrarà a la tardor amb "Los 4 Fantásticos" com a protagonistes. (cosa que es volia evitar)
-Campos i Betoret són ja culpables d'un delicte de Suborn Passiu Impropi, passi el que passi al judici
-El president Camps, ja no és president, i sembla que després d'aquestos fets ja ni tan sols és innocent, no s'entendria doncs que la recomanació del partit per ell fóra que es declarés culpable
-L'únic que surt net d'aquesta situació es Costa, que per altra banda és fins a la data, el polític valencià que més tacat ha estat pel cas Gürtel, i qui més punts té per sortir culpable del judici
I a aquest final, on res ha quedat com el sentí comú hauria dictat, com un gabinet seriós hauria actuat per minimitzar els danys al partit, i en canvi s'ha vist l'aparició d'un caos còmic i de vegades esperpèntic, només li falta el "Directed by Woody Allen"
