Cadena perpètua

Malgrat que porte uns dies volent escriure aquest article, m'ha costat molt decidir com fer-ho. I m'ha costat perquè el tema que vull tractar és molt complicat i del qual es poden malinterpretar moltes coses. Abans que això passi deixaré clar que vaig a parlar d'un tema del que parla quasi tot el món: Marta del Castillo, la noia assassinada i desapareguda a Sevilla fa un mes.

Vull deixar clara la meva postura davant aquest assumpte, i primer que tot mostrar les meves condolències als afectats per la seva mort, i la més sincera repulsa cap als culpables d'aquest fet que resulta macabre. Això sí, crec que en aquest tema, no tot s'ha fet tan bé. De primeres sorprén la increible cobertura mediàtica que ha tingut el cas, ha passat un mes i no hi ha dia que aquest tema es guanyi un racó a programes matinals, nocturns o informatius de qualsevol cadena. No havia vist res semblant des del cas Mari Luz o Madeleine. Molta gent podrà pensar que aquestes cobertures gegantines son beneficioses i ajuden a conscienciar a la gent sobre aquestos casos, com s'ha dit a alguns d'aquestos programes. El que ningú ha pensat es que s'està gravant i entrevistant a una família en estat de xoc per la pèrdua d'un parent de només 17 anys!! Em semblava normal que se'ls preguntara quan no se sabia res, quan l'objectiu era trobar-la, però ara? Ara aquest cas ha derivat en un debat sobre la legalització de la cadena perpètua a l'estat espanyol.

No criticaré a la família per demanar la cadena perpètua, ja que és totalment normal que després d'haver perdut a Marta vulguin que el seu assassí passi tota la vida a la presó, inclús he de dir que el comportament de la família ha estat exemplar ja que mai han perdut una certa compostura. Criticaré a aquells que creuen que les demandes d'una família afectada per un delicte han de ser enteses com la demanda de tota una societat, i malgrat que sembli una generalització molt exagerada, aquesta expressió es la que s'ha utilitzat des de fa dies. Les famílies de les vícitmes del terrorisme demanaran cadena perpètua als terroristes i segurament les mesures legals que es puguin prendre contra l'assassí de Marta no els importen en absolut. No estem davant una demanda social, estem davant la ràbia i el dolor d'una família destrossada! Vora 5000 persones es van concetrar ahir per demanar la pena de cadena perpètua, per demanar al cap i a la fi un canvi al codi penal i a la "intocable" constitució espanyola. Quantes manifestacions i concentracions molt més nombroses s'han fet al llarg dels darrers anys per demanar un canvi constitucional i no han tingut ni el seguiment ni la trascendència que ha tingut aquesta?

Encara així el que es demana es desorbitat. Podem considerar a Marta una víctima de la violència masclista. Potser una mica especial per la seva curta edat i pel fet d'estar desapareguda, però al cap i a la fi és víctima del seu ex novio, que no suportava veure com ella continuava la seva vida sense ell i l'ha matada. L'any passat moriren a Espanya 73 dones a mans dels seus novios, marits, ex novios, ex marits. No recorde veure a ningú clamant per la cadena perpètua en cap d'aquestos 73 casos, es més moltes vegades no recorde ni tan sols haver vist a la família de la víctima en televisió. En un país on la majoria està en contra de la pena de mort, la cadena perpètua seria la màxima condemna que podria haver. Si condemnem a cadena perpètua a un home que comet un crim d'aquestes característiques, que fem amb els terroristes, assassins en sèrie, violadors múltiples, etc...?

Hi ha també qui pensa que condemnes més severes són la clau per rebaixar el nivell de delinqüència a una societat. No obstant, els defensors d'aquesta teoria tenen un "exemple contradictori": Els Estats Units. Aquest país té un codi penal molt estricte, fins al punt que depenent de l'estat que es trobés, Miguel (el principal imputat) podria ser condemnat a la pena de mort per la mort de Marta. Lluny de millorar la situació, Estats Units té una tasa de delinqüència altíssima comparada amb altres països desenvolupats. Vist açò em decline per pensar que la manera d'evitar la delinqünència és millorar l'educació i no endurir les penes.

Que es trobi el cadàver de Marta, que s'imputi a tot aquell que sigui culpable i que se'ls condemne a la pena acord amb el delicte que han comés, que compleixin integrament les penes i sobretot que pateixin la repulsa de la societat, aquestes i només aquestes són les armes amb les que podem lluitar, no ens confonguem, les altres no serviran de res.

Caça i jutges (que no caça de jutges)

Potser un dels possibles desavantatges que té el fet de viure a una societat on els mitjans d'informació tenen un poder determinant és que a moltes notícies irrellevants, o inclús estúpides, se'ls hi dona una importància que, ni tenen ni haurien de tenir. Passa tan sovint que a vegades arribe a pensar que ens hem acostumat i ja ni parem atenció.



Recentment, el panorama polític a l'estat espanyol s'ha enterbolit encara més del que estava. La famosa "col·laboració mutua" que el PP i el PSOE s'havien promés per sortir de la crisi sembla més bé un conte de fades que un fet. Així i tot arribem a extrems on mai hi pensava que es podria arribar. Poc abans de descobrir a l'opinió pública una trama de corrupció que esguitava al PP de Madrid i del País Valencià, el jutge Baltasar Garzón marxà a caçar amb el ministre de justícia, el senyor Bermejo. A qualsevol ment normal li costa relacionar ambdós fets, al menys a mi em costa pensar que en un cap de setmana a una monteria aquestos dos senyors s'han montat una trama de corrupció, han col·locat les proves, han fet una relació completa dels imputats i han aconseguit que aquestos siguin propietaris d'empreses que treballen colze amb colze amb el PP. Tot el contrari, considere que destapar una trama de corrupció costa tant de temps i de treball, que malgrat que tothom sap que el país està plagat de corruptes, trames d'aquestes només surten a la llum molt de tant en tant. No obstant, i suposo que més per interés que per pura racionalitat, al Partit Popular no li ha calgut molt per explotar aquest fet al seu favor i Lluny de desmontar aquesta idea desorbitada, els mitjans de comunicació li han donat un seguiment que costa d'entendre, fins al punt que avui el ministre ha hagut de comparéixer al congrés per respondre per aquesta cacera... Un partit amb dues causes obertes a la justícia recriminant a crits la dimisió d'un ministre perquè va marxar de caça amb un jutge que és amic seu? Una de dos, o el correcte hauria de ser que el partit amb dues causes obertes rebés les crítiques, o la meva concepció de justícia és un tant estranya. Així i tot, aquí no acaba la cosa. Entre les "il·lustres" persones que demanaven a crits la dimissió de Bermejo s'hi trobava Federico Trillo, ministre de defensa quan ocorregué l'accident del Yak 42, i que malgrat que familiars de les víctimes i polítics li exigien la dimissio, va fer oïdes sordes... O encara més, no és molt més greu aquella cacera on varen participar el senyor Fraga i el senyor Álvarez Cascos (president de la Xunta de Galiza i ministre de foment) mentre el Prestige anava vessant petroli a les costes galegues? No recordo que aquell fet fora motiu de dimissions ni res semblant en aquella època. Entre els seus antecedents, i la situació actual, té el PP cap dret a criticar a viva veu? o ha de ser ell qui rebi les crítiques?



I de jutges continua la cosa. Potser Garzón és, com he dit abans, un dels pocs jutges que demostren serietat a l'hora d'exercir la seva professió, encara que té la mala sort de viure a un país acostumat a jutges lents, i amb poques ganes de fer la seva feina. I dic això perquè el senyor Garzón és l'únic home a la seva professió que s'ha atrevit en més de 33 anys de democràcia a imputar al règim franquista (cal recordar que Espanya és un dels pocs països democràtics del món que no s'ha atrevit a jutjar la seva dictadura) Malauradament, als pocs dies s'hi va haver de retirar perquè tots els mitjans i partits conservadors (lluny de fer un bé a la democràcia) el van cosir a crítiques. Podem dir que Garzón és un dels pocs jutges que no fa una vaga indefinida des de fa anys... La resta de jutges, no poden dir el mateix. A un país on es triguen 1000 dies en emetre una ordre de cerca i captura a un home que durant aquest període viola i mata a una nena (cas Mari Luz) o s'hi deneguen adopcions a parelles de lesbianes perquè al jutge no li dona la santa gana, costa d'entendre que els jutges es posen en vaga. Deixant de banda que són un poder de l'estat, i s'entén que els poders de l'estat (com que són independents) no poden fer vaga (ningú entendria una vaga de ministres o una vaga de diputats) és just que es manifesten per reclamar un millor funcionament de la justícia aquells que en part són culpables del seu mal funcionament?

Sembla al cap i a la fi, que a l'Estat Espanyol les coses funcionen a l'inrevés del món, i els culpables, en lloc de callar i baixar el cap, són els que més criden i els que més critiquen...