dimarts, 28 de juliol de 2009

3000 quilòmetres

Avui, al tornar del treball, tot just quan he posat el fre de mà del cotxe per apagar-lo, he mirat al conta-quilòmetres i he vist que marcava 515. 515 són els quilòmetres que he recorregut en aquest mes d'estiu i és una dada que m'ha sorprés, i m'ha fet pensar com de ràpid passen els quilòmetres. Però encara m'he sorprés més quan he anat a aquell quadernet on anote els registres de quilometratges que faig amb el meu Volkswagen Passat des que el meu pare mel va donar en "herència" i he vist que aquestos 515 quilòmetres sumats als que ja tenia fan un total de més de 3000 quilòmetres en l'any i mig que fa que tinc el carnet.

No sé si 3000 quilòmetres són molts o pocs. Aquells que com el meu amic Juan deuen portar més de 10000 s'estaran rient ara de mi, pero jo, humilment, en aquestos 3000 quilòmetres ja tinc moltes històries que contar al volant del Passat, o com els meus amics l'anomenen carinyosament, "barco", nom que fa honor als més de 5 metres de llargada que té.

Poc després de que mon pare em cedira les claus del cotxe vaig fer 160 quilòmetres en una nit, camí de Jesús Pobre i Xaló. Gairebé em vaig passar mes temps al volant que de festa aquella nit... El Passat també va viure el que és fins ara el viatge més llarg que he fet mai. Sortint a les 11 del matí del centre de Barcelona i arribant a les 6 de la vesprada a ma casa en Altea a finals de juny del 2008, un total de 552 quilòmetres on vàrem tenir temps de desviar-nos i parar per les carreteres de Tarragona. Però sens dubte, qui ha plenat d'alegria aquells quilòmetres han estat sempre els mateixos, els meus amics. El Passat recordarà aquella vegada en que Toni, Ignasi i Gualde espentaren d'ell mentre jo controlava el volant per treure'l de casa sense engegar el motor, per no despertar als meus pares, o aquella vegada en que Carlos, després d'una nit de festa, entrà al cotxe, va notar que tenia climatitzador i va exclamar: "Té aireeeeeee, la pròxima festa la farem ací dins" Ignasi i Toni recordaran tota la sèrie d'insults i blasfèmies que li van dir a un cotxe que se'ns va creuar en l'autopista mentre tornàvem de Mutxamel. O com Toni i jo ens vam enfrontar a dins seu, al tràfec descontrolat d'una València en dissabte. Juan i Toni pensaran en ell com el cotxe en el que posàvem la música a tope, baixàvem les finestres i notàvem l'aire mentre conduia per les rotondes de la Nucia. Carlos Javier y Fernando recordaran aquella vegada que vaig passar net per un control d'alcoholèmia malgrat que Fernando al darrere portava a la mà tres llaunes de cervesa i una se la estava bebent.

També he viscut sol amb ell, històries de dos. Com aquell viatge que vaig fer sol a Utiel on no es va atrevir a deixar-me sense benzina malgrat que va fer més de 70 quilòmetres amb la llum de la reserva, o aquell dia en que vaig complir un any de carnet i per celebrar que no portaria mai més la "L", el vaig netejar per dins a fons, amb aspiradora i un producte per netejar els interiors dels cotxes. Aquell febrer semblava com si no tingués més que un parell de dies de vida...

Al Passat ha sonat música de totes les classes d'aquella manera qui ha estat al Passat sempre ha pogut conéixer una nova cançó o un nou artista, el Passat no té límits en els decibels de la seva música. Això sí, als seus altaveus només sona música de veritat.

Aquestos 3000 quilòmetres, els he compartit amb moltíssima gent, tant amics d'Altea com d'Utiel, però tots tenen una cosa en comú: Quan han baixat del cotxe, ho han fet amb un somriure.

Perquè malgrat que ja tens quasi 9 anys, espero que fem junts molts quilòmetres més.

Feliços 3000, "barco"