dijous, 19 d’abril del 2012

La ràdio de todos

Fa temps, vaig llegir que quan un partit arriba al govern, el primer que fa es controlar els mitjans de comunicació. D'aquesta manera controla la informació que arriba al poble per així poder perpetrar-se, legislatura a legislatura en el seient de comandament. Aquesta forma de control brutal sobre la programació i el tipus d'informació que publica un mitjà el veiem dia rere dia i des de fa molts anys a la Radio Televisió Valenciana (Canal 9 i Ràdio 9).

Aplicant el zoom dins aquest territori, i enfocant-lo cap al meu poble, cap aquella petita vila de cases blanques a vora mar que és Altea, trobem moltes històries tèrboles als mitjans de comunicació locals, algunes ja velles. A Altea vam veure no fa molt, com el tancament analògic acabava amb el canal de televisió local, Tevés Altea. Tot i ser un canal de gestió privada, els seus informatius i els seus debats sentarien el precedent del que posteriorment ens arribaria a les cases en format nacional amb el nom d'Intereconomía. Els informatius ens introduien les notícies del poble quasi a mode de lloança cap a Miguel Ortiz (l'alcalde d'Altea en aquell moment) i el seu partit (el PP). Els seus debats, moltes vegades compostos per diverses persones que tenien la mateixa opinió (quin debat hi ha aleshores?) s'encarregaven de refermar el que ells consideraven "una gran feina de govern". Com he dit abans, Tevés Altea morí, no sense lluitar (aquest cop contra el nou govern del poble, del PSOE) quan el tancament analògic els deixà sense una freqüència per emetre. Així i tot, en la memòria de molts alteans encara queden els noms de grans personatges del canal. Un d'ells és el de Sència Such, famosa pels seus reportatges al peu de la informació (arribant a preguntar per qüestions polítiques a dones majors del mercat que li contestaven "ai xica i jo que sé" o "això ix esta nit?"), i per aquell característic "sita" a l'hora d'informar-nos quina era la farmàcia de guàrdia. L'altre nom és el del comandant en cap, el director d'informatius José Martín Santos, que fou una de les estrelles del primer reportatge que la revista Interviú dedicà a la corrupció en el poble, i que acabà passant uns mesos en presó... Com veieu, periodisme d'alts vols.

Així i tot, aquesta via d'autobombo del PP des d'empreses privades d'informació no era només televisiva. Tenia també un braç a la premsa escrita en forma d'una mena de fulla parroquial de 4 pàgines que es distribuia (i continua distribuint-se) de forma gratuita per tot el poble. "Altea Diario" seguia les mateixes pautes que el canal televisiu, amb notícies poc objectives, una columna d'opinió escrita per Javier Sáez, on sorprenentment, des d'una publicació local, no feia més que criticar al govern central i alçar sempre que podia la bandera del PP, i finalment una columna d'una crítica bastant feroç, de vegades inclús mitjançant l'insult i la crítica barata, signada per un periodista valent per tirar la pedra però massa covard per ensenyar la mà ja que signava sempre amb el pseudònim de "El Confidencial", com si hagués rebut mai una amenaça d'ETA o alguna cosa semblant. Avui, Altea Diario continua als carrers del poble, tot i que ara ha canviat la seva tònica, abans, durant el govern del PSOE, era catastrofista, vivíem en un poble condemnat a la fallida i si m'apureu a l'autodestrucció. Ara, des de fa un any, el salvador Miguel Ortiz, ha baixat dels cels (vull entendre que els cels son les seves fallides aspiracions a ocupar un càrrec més alt dins el partit) per salvar-nos dels 4 anys de penúries de PSOE...

Per si fora poc, fa uns anys, en resposta a tot això, sorgí a Altea una publicació anomenada "La Veu d'Altea". Aquesta nova "fulla parroquial" tenia les mateixes caracterísques que l'Altea Diario, 4 pàgines, distribució gratuita... La gran diferència es que mentre aquells es dedicaven a esfonsar el govern del PSOE i exhaltar el que anava a ser el retorn de Miguel Ortiz, aquestos es dedicaven a fer veure com de bé s'estaven fent les coses a Altea gràcies al PSOE i que la culpa de tot ho tenia la dolentíssima gestió de l'anterior govern. De vegades, a casa, si volies saber el que realment passava a Altea, havies d'interpolar entre les notícies dels dos diaris i si fa no fa tenies una informació objectiva.

Tot i això, entre aquesta maranya de mitjans corruptes, partidistes i pseudoinformatius, als alteans ens quedava la ràdio pública. Ràdio Altea ha estat sempre el mitjà preferit pels alteans, malgrat la llarga llista de competidors que han aflorat al poble. Les claus de la ràdio son moltes, i algunes molt òbvies com per exemple el fet de que siga el mitjà amb més anys de vida al poble (i de llarg), i això, en un poble de costums com Altea... és vital. Altres raons, ja menys tradicionals, eren la gran varietat de programes que en ella s'emetien, la seva vessant escrita (una publicació a Internet on per fi es podien llegir notícies del poble contades de forma objectiva), la seva correcta aplicació a les xarxes socials i finalment, fer un ús majoritari del valencià.

Això últim pot semblar una cosa poc important... però és tot el contrari. Agrade a qui agrade, Altea continua sent un poble on el predomini lingüístic el té el valencià. És la llengua que parla la majoria de la població, és la llengua de les nostres festes, dels nostres comerços, la que se sent als carrers... Malgrat això, cap mitjà de comunicació del poble feia servir el valencià per a absolutament res en el que semblava un exercici d'incongruència lingüística prou evident. La ràdio però, a diferència dels altres mitjans, feia un ús lliure del valencià, que vol dir que a ningú se li obligava a parlar-lo, simplement se li donava la llibertat de fer-ho. I així, tenint en compte que la ràdio del poble, la fa gent del poble, i com hem dit la majoria dels alteans parla valencià i a més, prefereix parlar valencià, doncs la majoria (que no tota) la programació de la ràdio es feia en valencià.

Aplicant la idea principal que he exposat al principi, amb el seu retorn al govern del poble, el PP ha portat a terme una sèrie de mesures per tal de fer-se amb el control del principal mitjà de comunicació d'Altea, o al menys per a fer que gire més al voltant del seu ideari. De primeres amb una fort canvi de personal i de programació, acompanyat d'una total desactualització de la seva web de notícies durant uns mesos. No obstant, fou el passat dimarts quan el regidor Jesús Ballester, que ocupa ara la regidoria de presidència i mitjans de comunicació després de la seva pèsima gestió de l'afer del Conservatori com a regidor de cultura, va donar la primera visió de que l'objectivitat, a la ràdio de tots, s'està perdent. Al plenari, li recriminaven al regidor la important disminució de l'ús del valencià a Ràdio Altea, que posava en perill la subvenció de 1900 euros que atorga l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per la promoció de la llengua valenciana als mitjans de comunicació, i que no ve gens malament en els temps que corren i estant l'ajuntament d'Altea en la situació econòmica en la qual es troba. A punt de posar-se en peu i treure pit, el regidor va afirmar que aquells 1900 euros no anaven a fer retrocedir al govern en el procès de castellanització de la ràdio, soltant a més una frase que recorda més bé a algun capità general entrant en un mitjà de comunicació després de la victòria del 39: “atrás quedan estos tristes cuatro años, en los que no ha habido más lengua que la valenciana en la radio municipal”. Finalment informava que la ràdio anava a convertir-se en un nou maremàgnum de llengües, on el castellà tindria la part dominant i on entrarien altres idiomes que es parlen al poble com ara l'anglès o l'alemany (com si a l'espectre radiofònic de la Marina Baixa no hi hagueren ja prou ràdios en idiomes estrangers).

Des de la meva posició d'Alteà, d'un habitant d'aquella població que governa, que està fart de les contínues intromisions dels polítics en els mitjans de comunicació, senyor Jesús Ballester vull dir-li una sèrie de coses.

Afirmar que a Ràdio Altea no hi havia altra llengua que la valenciana és dir una mentida com una catedral. Una de dos, o vosté es pensa que els alteans som idiotes i ens pot mentir com si res, o vosté no ha escoltat en sa vida Ràdio Altea. Els dijous, gaudíem d'un genial programa de música com era "De Uno en Uno" amb Pablo Luisón, un programa que es feia sencerament en castellà. I què em diu de "Deskarados"? Hi havia programació en castellà a Ràdio Altea, i he d'afegir: Molt Bona!

El criteri primordial que s'ha d'imposar a l'hora de fer una ràdio ha de ser la qualitat. Fins a que vostès van començar a ficar la mà a l'estudi del Carrer del Pont de Moncau, els alteans gaudíem d'una ràdio completament diferent al típic estereotip de ràdio local. Teníem informatius, teníem programes on podia participar tothom, teníem entrevistes, esports, i sobretot, teníem programes musicals de moltíssima qualitat, cosa que avui dia escaseja i molt a les ràdios. Amics meus de Barcelona o de València es quedaven sorpresos en escoltar fragments de programes com "De 5 a 7", "De Uno en Uno" o "Zeta" i no donaven crèdit en veure com a una ràdio local, no hi havia el típic comentarista posant música de radiofórmula tota la vesprada o tota la nit, i pot creure'm, a València i a Barcelona hi ha molta oferta radiofònica... Per què tocar, per què canviar una ràdio que funcionava tan bé?

Gràcies a vostés, el castellà és la principal llengua de comunicació oficial en Altea sense ser, com he dit abans, la llengua que més es parla a Altea. Es la llengua que més s'escolta als plenaris i als actes polítics del poble. Va ser la única a Tevés Altea, i ho és a Altea Diario (tot i que crec que açò té difícil remei). L'únic refugi que ens quedava als que estimem el valencià era una ràdio amb una programació majoritària en valencià, i ara vostès se la volen carregar. Se la volen carregar perquè ja s'han carregat molts d'aquells programes que la convertien en una ràdio de qualitat pel fet de ser emesos en valencià.

Per últim, sols volia fer-li saber, a vosté senyor Ballester, i als seus amics del PP i del Cipal, que a Altea ens sobren els llocs i els mitjans per escoltar i parlar el castellà. Faça el favor de deixar els pocs que ens queden en la nostra llengua, perquè les llengües no son sols matèries que s'estudien a l'escola, són vehicles d'expressió que necessiten vies per poder circular. Si vostès tallen una a una aquestes vies... que li quedarà a la nostra llengua? tornar a ser llengua de conversa els diumenges a l'horta, o als cafès de les vesprades? De veritat es això el que vol? Doncs aleshores, diga-ho clar, i no s'amague!