Orxata

Que la música alternativa surt a la televisió poc, per no dir res, és un fet que tot el món sap i que és en part el culpable de que es conega com a música "alternativa". Ara bé, el que mai m'havia parat a pensar, és en el fet que provoca que un dia, la petita pantalla, o la caixa tonta, done un gir i parle sobre algun grup d'aquestos estils.

Raons per a que els neoyorquins Vampire Weekend tingueren un reportatge en la televisió, no en falten. El seu àlbum de debut és una petita obra mestra, que va rebre grans crítiques en el seu moment, i que ha estat inclós recentment en moltes llistes com un dels discos de la dècada. No obstant ni aquest èxit, ni el fet de ser l'avantguarda d'una onada de música indie-africanista que ha aconseguit assentar-se, ni que el seu segon àlbum, Contra, hagi estat un dels discs més esperats d'aquest 2010 són les raons per les quals Vampire Weekend han sortit a un reportatge, o una notícia a la televisió.

Per a Canal 9, més concretament per al seu informatiu Notícies 9, la raó per la qual Vampire Weekend mereixia un reportatge és que el primer single del seu segon disc es titula Horchata, ja que la frase que inicia la cançó és un "In December drinking Horchata". Tal ha estat el revolt armat per aquesta cançó, que la denominació d'orígen Xufa de València, els ha enviat al seu domicili de Nova York una caixa plena d'orxata. El reportatge parla quasi tot d'aquesta simple menció de la beguda valenciana per excelència, i sols finalment, com una mena de cua explicatòria, repara en que Vampire Weekend són un grup que ha rebut molt bones crítiques durant el últims dos anys per la seva gran música, fet pel qual els agradaria ser reconeguts...

Segurament Vampire Weekend no sàpiguen que la xufa és l'ingredient principal de l'orxata de València, és més, és molt possible que mai hagin xafat la ciutat de València. Ja que a Mèxic, l'orxata d'arròs és una beguda molt popular i que, segons tinc entés, es pot beure a certs bars de Nova York regentats per hispans. Segurament, per ells, la paraula orxata no és més que el títol d'una de les seves cançons, o una beguda que els va inspirar una cançó, però segur que mai imaginarien que sortirien a la tele per aquesta paraula i no per la seva brillantor com a grup musical...

Descobrint una ciutat

El temps va passant, i poc a poc el fi de la meva etapa a Barcelona es va apropant. Dimecres començaré el que hauria de ser el meu últim quadrimestre a la ciutat comtal, i tot i que ja fa temps que vaig prendre la decissió, continua inquietant-me el canvi que patirà la meva vida durant el pròxim estiu.

La inquietut supose que es deu a la por de trobar a faltar Barcelona, per les coses que he descobert allà i que potser no tinga quan torne cap a València. Ja al principi de curs em vaig plantejar visitar amb freqüència la ciutat del Túria per a conéixer-la, però ha estat aquesta darrera visita de 4 dies la que m'ha permés obrir els ulls.

De les moltes coses que m'agraden de Barcelona i que trobaré a faltar es troben el bicing o un servei de metro que em porte tranquilament a qualsevol punt de la ciutat en poc temps. Sé que això ho trobaré a faltar per més que m'esforce, ja que no veig a Rita per la labor de plenar la ciutat de carrils bici per poder implantar un bicing, i la lenta evolució del metro de València no crec que permeta a la ciutat tenir una xarxa de metro en grans condicions en uns quants anys. Però el que ja no em preocupa, és no poder trobar aquell ambient alternatiu que trobe a llocs com la Razzmatazz, Gràcia, Apolo.

I es que el divendres, acompanyat de Carlos i Toni, vam recòrrer una València diferent, una València que ha acabat d'enamorar-me. Comprar discos a un tenda especialitzada que està al bell mig de Nuevo Centro, visitar una exposició d'art modern, sopar a un barri amb història, i tancar-me a una sala per veure a Anni B Sweet tocar en directe. A tot això afegir altres vivències com el concert d'Arctic Monkeys o una sessió de bona música a la sala La3. I és que en aquest ambient alternatiu que tant m'agrada de les ciutats, València no es queda curta. I d'aquesta manera, la transició d'una ciutat com Barcelona, a una com València, es fa molt més agradable