dimarts, 9 de juny de 2009

Vint!

-Quantes coses es poden fer en 20 anys?- i ell començà a contestar.

-Jo en 20 anys he aprés a caminar, a parlar, a llegir... De petit recorde que després de llegir una carta dels Reis Mags on es notava la caligrafia de ma mare, li vaig contar al meu amic que els Reis eren els meus pares, i ell em va donar la seva carta per a que jo l'entregara en persona. Recorde que per aquelles èpoques volia ser astrounata, com Neil Armstrong o com Tintín a un dels seus famosos còmics! Llegia llibres sobre l'espai i mencantava jugar a ser astronauta, el meu pare veient que aquell somni es feia malaltís va decidir posar-me el video del Challenger, aquell cohet que explotava als 60 segons d'haver-se enlairat, i es va acabar el somni de ser astronauta. En 20 anys he conegut el que es viure amb una persona sempre al teu costat, com a amiga o com a allò que diuen novia. Als amics, els he conservat aquestos anys, a les nòvies les he perdut com a tals però les he guanyat com a amigues, inclús en 20 anys ja he tingut l'oportunitat de cometre un gran error amb una d'elles... En 20 anys vaig poder canviar el somni d'astronauta pel d'economista, per anar amb vestit de jaqueta a la borsa i ser un important corredor! Al final he necessitat 20 anys per decidir que l'aeronàutica era la meva vida, per això de petit volia ser astronauta, he necessitat 20 anys per veure que aquelles persones que de veritat importen no són les que menys et fallen, sinó que son les que quasi sempre encerten. He necessitat 20 anys per apreciar allò que dia a dia m'envoltava al meu poble i a casa meva, per descobrir que es poden fer amics a tot arreu, per aprendre tantes coses bàsiques de la vida. Però saps, ara que ja tinc 20 anys, crec que puc afirmar que he viscut els 20 millors anys de la meva vida!-

-Felicitats doncs, Pere!-

Gràcies a tots i a totes els que durant aquestos 20 anys heu escrit la vostra frase al llibre de la meva vida i que, inclús de vegades sense saber-ho, m'heu ajudat i m'heu donat els ànims per seguir endavant amb tots els meus somnis. Avui aquestos 20 anys també són vostres. Moltes gràcies!!

PD, Ho havia de fer: I en especial als que se que mai mai perdré, perquè mai mai m'heu fallat: Joana, Juan i Toni, gràcies