Caça i jutges (que no caça de jutges)

Potser un dels possibles desavantatges que té el fet de viure a una societat on els mitjans d'informació tenen un poder determinant és que a moltes notícies irrellevants, o inclús estúpides, se'ls hi dona una importància que, ni tenen ni haurien de tenir. Passa tan sovint que a vegades arribe a pensar que ens hem acostumat i ja ni parem atenció.



Recentment, el panorama polític a l'estat espanyol s'ha enterbolit encara més del que estava. La famosa "col·laboració mutua" que el PP i el PSOE s'havien promés per sortir de la crisi sembla més bé un conte de fades que un fet. Així i tot arribem a extrems on mai hi pensava que es podria arribar. Poc abans de descobrir a l'opinió pública una trama de corrupció que esguitava al PP de Madrid i del País Valencià, el jutge Baltasar Garzón marxà a caçar amb el ministre de justícia, el senyor Bermejo. A qualsevol ment normal li costa relacionar ambdós fets, al menys a mi em costa pensar que en un cap de setmana a una monteria aquestos dos senyors s'han montat una trama de corrupció, han col·locat les proves, han fet una relació completa dels imputats i han aconseguit que aquestos siguin propietaris d'empreses que treballen colze amb colze amb el PP. Tot el contrari, considere que destapar una trama de corrupció costa tant de temps i de treball, que malgrat que tothom sap que el país està plagat de corruptes, trames d'aquestes només surten a la llum molt de tant en tant. No obstant, i suposo que més per interés que per pura racionalitat, al Partit Popular no li ha calgut molt per explotar aquest fet al seu favor i Lluny de desmontar aquesta idea desorbitada, els mitjans de comunicació li han donat un seguiment que costa d'entendre, fins al punt que avui el ministre ha hagut de comparéixer al congrés per respondre per aquesta cacera... Un partit amb dues causes obertes a la justícia recriminant a crits la dimisió d'un ministre perquè va marxar de caça amb un jutge que és amic seu? Una de dos, o el correcte hauria de ser que el partit amb dues causes obertes rebés les crítiques, o la meva concepció de justícia és un tant estranya. Així i tot, aquí no acaba la cosa. Entre les "il·lustres" persones que demanaven a crits la dimissió de Bermejo s'hi trobava Federico Trillo, ministre de defensa quan ocorregué l'accident del Yak 42, i que malgrat que familiars de les víctimes i polítics li exigien la dimissio, va fer oïdes sordes... O encara més, no és molt més greu aquella cacera on varen participar el senyor Fraga i el senyor Álvarez Cascos (president de la Xunta de Galiza i ministre de foment) mentre el Prestige anava vessant petroli a les costes galegues? No recordo que aquell fet fora motiu de dimissions ni res semblant en aquella època. Entre els seus antecedents, i la situació actual, té el PP cap dret a criticar a viva veu? o ha de ser ell qui rebi les crítiques?



I de jutges continua la cosa. Potser Garzón és, com he dit abans, un dels pocs jutges que demostren serietat a l'hora d'exercir la seva professió, encara que té la mala sort de viure a un país acostumat a jutges lents, i amb poques ganes de fer la seva feina. I dic això perquè el senyor Garzón és l'únic home a la seva professió que s'ha atrevit en més de 33 anys de democràcia a imputar al règim franquista (cal recordar que Espanya és un dels pocs països democràtics del món que no s'ha atrevit a jutjar la seva dictadura) Malauradament, als pocs dies s'hi va haver de retirar perquè tots els mitjans i partits conservadors (lluny de fer un bé a la democràcia) el van cosir a crítiques. Podem dir que Garzón és un dels pocs jutges que no fa una vaga indefinida des de fa anys... La resta de jutges, no poden dir el mateix. A un país on es triguen 1000 dies en emetre una ordre de cerca i captura a un home que durant aquest període viola i mata a una nena (cas Mari Luz) o s'hi deneguen adopcions a parelles de lesbianes perquè al jutge no li dona la santa gana, costa d'entendre que els jutges es posen en vaga. Deixant de banda que són un poder de l'estat, i s'entén que els poders de l'estat (com que són independents) no poden fer vaga (ningú entendria una vaga de ministres o una vaga de diputats) és just que es manifesten per reclamar un millor funcionament de la justícia aquells que en part són culpables del seu mal funcionament?

Sembla al cap i a la fi, que a l'Estat Espanyol les coses funcionen a l'inrevés del món, i els culpables, en lloc de callar i baixar el cap, són els que més criden i els que més critiquen...