diumenge, 22 de febrer de 2009

Cadena perpètua

Malgrat que porte uns dies volent escriure aquest article, m'ha costat molt decidir com fer-ho. I m'ha costat perquè el tema que vull tractar és molt complicat i del qual es poden malinterpretar moltes coses. Abans que això passi deixaré clar que vaig a parlar d'un tema del que parla quasi tot el món: Marta del Castillo, la noia assassinada i desapareguda a Sevilla fa un mes.

Vull deixar clara la meva postura davant aquest assumpte, i primer que tot mostrar les meves condolències als afectats per la seva mort, i la més sincera repulsa cap als culpables d'aquest fet que resulta macabre. Això sí, crec que en aquest tema, no tot s'ha fet tan bé. De primeres sorprén la increible cobertura mediàtica que ha tingut el cas, ha passat un mes i no hi ha dia que aquest tema es guanyi un racó a programes matinals, nocturns o informatius de qualsevol cadena. No havia vist res semblant des del cas Mari Luz o Madeleine. Molta gent podrà pensar que aquestes cobertures gegantines son beneficioses i ajuden a conscienciar a la gent sobre aquestos casos, com s'ha dit a alguns d'aquestos programes. El que ningú ha pensat es que s'està gravant i entrevistant a una família en estat de xoc per la pèrdua d'un parent de només 17 anys!! Em semblava normal que se'ls preguntara quan no se sabia res, quan l'objectiu era trobar-la, però ara? Ara aquest cas ha derivat en un debat sobre la legalització de la cadena perpètua a l'estat espanyol.

No criticaré a la família per demanar la cadena perpètua, ja que és totalment normal que després d'haver perdut a Marta vulguin que el seu assassí passi tota la vida a la presó, inclús he de dir que el comportament de la família ha estat exemplar ja que mai han perdut una certa compostura. Criticaré a aquells que creuen que les demandes d'una família afectada per un delicte han de ser enteses com la demanda de tota una societat, i malgrat que sembli una generalització molt exagerada, aquesta expressió es la que s'ha utilitzat des de fa dies. Les famílies de les vícitmes del terrorisme demanaran cadena perpètua als terroristes i segurament les mesures legals que es puguin prendre contra l'assassí de Marta no els importen en absolut. No estem davant una demanda social, estem davant la ràbia i el dolor d'una família destrossada! Vora 5000 persones es van concetrar ahir per demanar la pena de cadena perpètua, per demanar al cap i a la fi un canvi al codi penal i a la "intocable" constitució espanyola. Quantes manifestacions i concentracions molt més nombroses s'han fet al llarg dels darrers anys per demanar un canvi constitucional i no han tingut ni el seguiment ni la trascendència que ha tingut aquesta?

Encara així el que es demana es desorbitat. Podem considerar a Marta una víctima de la violència masclista. Potser una mica especial per la seva curta edat i pel fet d'estar desapareguda, però al cap i a la fi és víctima del seu ex novio, que no suportava veure com ella continuava la seva vida sense ell i l'ha matada. L'any passat moriren a Espanya 73 dones a mans dels seus novios, marits, ex novios, ex marits. No recorde veure a ningú clamant per la cadena perpètua en cap d'aquestos 73 casos, es més moltes vegades no recorde ni tan sols haver vist a la família de la víctima en televisió. En un país on la majoria està en contra de la pena de mort, la cadena perpètua seria la màxima condemna que podria haver. Si condemnem a cadena perpètua a un home que comet un crim d'aquestes característiques, que fem amb els terroristes, assassins en sèrie, violadors múltiples, etc...?

Hi ha també qui pensa que condemnes més severes són la clau per rebaixar el nivell de delinqüència a una societat. No obstant, els defensors d'aquesta teoria tenen un "exemple contradictori": Els Estats Units. Aquest país té un codi penal molt estricte, fins al punt que depenent de l'estat que es trobés, Miguel (el principal imputat) podria ser condemnat a la pena de mort per la mort de Marta. Lluny de millorar la situació, Estats Units té una tasa de delinqüència altíssima comparada amb altres països desenvolupats. Vist açò em decline per pensar que la manera d'evitar la delinqünència és millorar l'educació i no endurir les penes.

Que es trobi el cadàver de Marta, que s'imputi a tot aquell que sigui culpable i que se'ls condemne a la pena acord amb el delicte que han comés, que compleixin integrament les penes i sobretot que pateixin la repulsa de la societat, aquestes i només aquestes són les armes amb les que podem lluitar, no ens confonguem, les altres no serviran de res.