dilluns, 20 de desembre de 2010

ValenbiNO

Allà pel febrer, ja presa la decisió de començar el curs següent la vida a València, vaig redactar un escrit al blog fruit de la meva primera visita llarga a la ciutat. En aquell escrit ennumere una sèrie de coses de Barcelona que pense que trobaré a faltar a València. Una d'elles era el Bicing, el famós servei de lloguer de bicicletes de la ciutat comtal. Citat textualment: "no veig a Rita per la labor de plenar la ciutat de carrils bici per poder implantar un bicing"

Amb la inauguració a meitat d'aquest 2010 del Valenbisi, queda clar que em vaig equivocar. Però ara bé, no del tot. En aquell article de febrer explicava que veia difícil la implantació d'un servei de lloguer de bicicletes ja que la ciutat de València no estava preparada per acollir-lo. En canvi aquest factor no ha importat a l'ajuntament a l'hora de decidir si posar o no en marxa aquest servei. I no per falta de quilòmetres de carril bici, si no per la situació d'aquests. València tè prop de 120 kms de Carril Bici front als quasi 150 de Barcelona (en dades dels ajuntaments). Si equiparem les dades al tamany de les ciutats en habitants, a Barcelona hi ha un quilòmetre de carril bici per cada 10000 habitants, mentre que a València hi ha un per cada 6000. I és aleshores quan direu i de què et queixes? Les xifres moltes vegades són enganyoses. I en aquest cas ho són encara més. A un ciclista no li importa només tenir centenars de quilòmetres de carril disponibles, li interessa també que estiguen als llocs importants de la ciutat, ben connectats entre sí, que estiguen en bon estat per a circular, i que tinguen una grandària adequada. Al igual que en els 150 quilòmetres de carril bici de Barcelona es troben artèries principals de la ciutat com són l'avinguda Diagonal, la Gran Via de les Corts Catalanes, l'avinguda del Paral·lel, el carrer de la Marina, el carrer del Comte d'Urgell... (la Rambla no té carril bici però està tipificada com a via preferent per a ciclistes) a València la major part dels quilòmetres de Carril Bici transcorren a l'antic llit del Túria i a les Rondes (sud i nord), espais genials per practicar el ciclisme recreatiu o esportiu, però poc útils per a desplaçar-se en bicicleta per la ciutat. En la llista d'ilustres carrers de València amb bici trobem l'avinguda dels Tarongers, l'avinguda de Blasco Ibáñez o l'avinguda del Port, però no formen part d'ella importantíssimes artèries de la ciutat com l'avinguda del Primat Reig, l'avinguda de Peset Aleixandre, totes les Grans Vies, el carrer Colom, el Carrer Xàtiva... A Barcelona resulta més o menys fàcil trobar rutes de Carril Bici per arribar d'un punt a un altre ja que existeix un nombre important de cruïlles de dos carrils (tot i així de vegades resulta un poc complicat fer una ruta sense sortir-se del carril. A València (malgrat que en quilòmetres per habitant té més carril bici que Barcelona) és una tasca de vegades impossible. Sols un carril, al carrer Ramon Llull connecta el de Blasco Ibáñez amb el de Tarongers, i estem parlant de la connexió entre la principal zona residencial d'estudiants amb dos importants campus universitaris, separats ambdós per només 600 metres. No parlaré ja de la impossibilitat de traçar una ruta des de l'anomenada Ciutat Universitària al centre de la ciutat, sense haver de sortir-se del carril bici. De fet més alarmant és que un cop arribat al centre, no hi haja cap carril a prop. En les moltes vegades que he circulat en bici per València, encara no he trobat un carril bici amb un ample decent. I em referisc a un carril bici amb dos sentits ben diferenciats. A València impera la norma d'un sol carril que funciona en ambdós sentits i en el que amb prou feines caben dues bicicletes, el que obliga a reduir la velocitat o eixir-se del carril en el moment en el que hi ha un creuament.

El Valenbisi és un servei que funciona bastant bé si el comparem amb els seus germans. Jo mateix que he estat abonat al Valenbisi i al Bicing tinc una millor opinió del servei de València, en el que no existeix una restricció de 10 minuts després de tornar una bicicleta per agafar una altra, funciona 24 hores els 7 dies a la setmana (a Barcelona només ho fa durant els caps de setmana, i tanca de 12 de la nit a 5 del matí la resta de dies). A més que les bicicletes del Valebisi porten incorporades una cadena que permet aparcar-les a qualsevol lloc, molt útil si per exemple parem a comprar a alguna tenda. Aquest fet amb el Bicing és imposible.

Malgrat tot això, el Bicing és molt més útil perquè està instal·lat a una ciutat on (malgrat quedar molt per fer) pot funcionar, el Valenbisi en canvi, es troba amb molts obstacles. I no hauria de ser així, ja que la ciutat complicada és Barcelona, construïda en una zona de forta pendent i no València, que és totalment plana. Barcelona pecà amb la novatada de ser la primera gran ciutat del país en instalar un servei de lloguer de bicicletes, i no va imaginar la gran acceptació que això tindria i el fort creixement del número de ciclistes a la ciutat, així que resongué tard però ho va fer, amb un ambiciós pla de Carrils Bici que avui encara continua en marxa. València en canvi partia amb l'avantatge de saber que aquestos sistemes funcionen, i així i tot ni va preveure una ampliació dels carrils bici de la ciutat, ni té previst fer-ho de moment, per molt que organitzacions com Valencia en Bici es manifesten per demanar-ho. Això sí, als carrers on no hi ha carril bici, no hi manca un cartell publicitari que ens convide a fer-nos socis del Valenbisi... Promociona l'ús de la bicicleta, o promociona que ens gastem 18 € cada any en un servei públic? Així sí que interesa que agafem la bici, no?