dilluns, 29 de març del 2010

50 anys

A tot el món, segurament... sols deu haver una persona que s'anomene exactament igual que jo. Amb nom i cognoms, i curiosament, és una persona a la que dec moltes coses... I és que si avui sóc com sóc, si estic on estic, és gràcies a ell.

De la vida amb el meu pare recorde moltes coses. Recorde a un xiquet de pocs anys que ballava i cantava "Enaa enaaa" mentre sonava el "Hey now hey now" del Don't dream it's over dels Crowded House que a son pare tant li agradava. Recorde quan em feia picoretes amb el Gusano Mariano, que no m'agraden les pel·lícules de Disney ni conec les seves històries perquè veia amb ell Tintín i Astèrix. Recorde les primeres batacades sobre una bici sense rodetes, les milers de fotos fetes amb una càmera que no tenia carret sols pq volia imitar-lo a ell. I tots aquestos records els tinc perquè ell els gravà tots en vídeo, en una època on tenir una càmera de vídeo era una aventura.

Ja de memòria me'n recorde del dia em que m'ensenyà a punxar un vinil, em recorde a mi de puntetes davant de l'equip, recorde aquell vinil: Selector de Frecuencias de Aviador Dro, i recorde com m'explicava que aquell disc era estrany, que s'havia de reproduir a 45 revolucions per minut i no a 33 com la majoria, i gràcies a aquella frase avui tinc un blog que es diu 45 revolucions. Potser això té a veure en que avui m'encanten els vinils i aquell plat que estava baix, a l'estudi, avui estiga a la meva habitació. Recorde les llargues nits resolent els meus problemes de mates del Batxillerat, les primeres pràctiques de cotxe clandestines amb ell. Els viatges llargs a Barcelona recorrent tendes de discos, de còmics; seguts al Camp Nou vibrant junts amb els gols del Barça, sopant en restaurants cars amb la típica frase de "com ta mare s'entere d'açò..."

I avui, em ve tot al cap, perquè no es un dia qualsevol, perquè no tots els dies s'arriba a les bodes d'or amb la vida, una vida apassionant i plena d'històries, perquè sé que en 50 anys es poden fer moltes coses, però sé que dels 50 anys del meu pare, 20 han estat dedicats a mi, i aquesta es la part que fa especial aquest dia. Felicitats papà!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

ensenyali aço a tompare panoli XD
crec k no cal dirte ki soc no?