dilluns, 16 de novembre de 2009

L'inici del conte

Sempre he pensat que el punt més complicat d'escriure un conte, es escollir el principi. Perquè costa trobar un punt d'inici, perquè potser després tot va sorgint sol.

Perquè quan un sap que vol escriure un conte de cels estrellats, de somriures d'estima i complicitat, de paraules tendres i gracioses, de mirades que substitueixen a les paraules quan aquestes no calen, de llunes plenes i postes de sol; només queda la part més petita i més curta, però alhora més complicada: un punt de partida, un moment oportú, un lloc, una acció, una paraula... Llavors, a partir d'aquell instant, l'atzar i la màgia dels contes, faran la resta. I qui sap? potser es tracti d'un d'aquestos contes als que ningú li agrada arribar al final

3 comentaris:

Anònim ha dit...

alaa!! i després de açò vols que jo segisca dedicant-me a ser blocaire? jajajaja. fins i tot d´una merda d´entrada que no te sentit traus més q jo d´un tema de actualitat! jajaja

comentari feeet!
un peto!
Vanesa

Anònim ha dit...

inici d'un pou maxim

Laura ha dit...

Pere estimat! A mi sempre m'han costat molt més els finals. I tothom m'ho diu eh, que el principi és el que més costa i bla bla bla... però jo el que no puc és posar un punt i final!!

Et segueixo, que ara que m'he fet bloc vaig descobrint que la gent també en té xD

petonets