Avui, mentre desdejunava, o com dic als meus companys de classe quan em miren estrany per fer servir aquesta paraula, esmorzava, m'arribava una notícia més del País Valencià. I es que malgrat els quasi dos anys que fa que visc a Barcelona, encara no m'he acostumat a sentir notícies que parlen del meu país sense aquell missatge ocult d'autopropaganda, notícies que expliquen amb pels i senyals la negra realitat política que viu, notícies que no tenen cap problema en titllar de delinqüents a aquells que ens governen amb el beneplàcit d'un poble acostumat a callar i mirar cap a altra banda. Supose que aquesta visió tan diferent de les notícies, és la que tant molesta a València, fins al punt d'arribar a tancar repetidors.
Durant el viatge amb tren cap a la facultat pensava en aquest país, mentre a l'iPod sonava "Comptat i debatut" de Pau Alabajos, mirava al meu company Gil, amb el que sempre he parlat la mateixa llengua just quan Pau recitava "País amnèsic, desmemoriat, que amaga la història en les profunditats de l’armari". I un cop més em preguntava per què? per què la meva terra no s'estima tant com la de Gil?
Des que vaig arribar a Catalunya no he parat d'intentar fer veure que al País Valencià no som tots com ens pinten, els he parlat de la gran onada de grups musicals compromesos amb la llengua que va creixent a València, els he parlat orgullòs de com vaig fer el discurs de comiat de la meva promoció de Batxillerat en valencià per primer cop en la història del meu col·legi, i com vaig arrencar els mateixos aplaudiments i felicitacions. Encara més els he contat totes aquelles persones que em van dir "ja era hora" O com aquell discurs va arribar també al cor d'aquells que setmanes abans m'havien criticat al saber que no el faria en castellà. I com el meu amic Joan Tasa em va seguir i un any després va acomiadar a la seva promoció també en valencià. Els he contat milers de vegades com al meu grup d'amics tots parlem valencià i ens indignem per igual al veure aquells que ens governen. Com he cridat i saltat als carrers de la ciutat de València per recordar a tothom el que per nosaltres significa el 25 d'abril, com miro al voltant i sento llàstima i ràbia al veure com senyors de corbata han anat pintant de ciment el nostre país.
Pero aquestos dies, tinc una oportunitat d'or, el País Valencià té l'oportunitat de demostrar al món que encara és un país just i democràtic, que sap castigar a aquells que l'ataquen, a aquells que volen destruir-lo, que no oblida que qui de veritat el governa es qui el fa viure. Els valencians tenim l'oportunitat de fer veure que no tanquem els ulls, que sabem que estan fent al nostre país i no volem a aquesta gent:
Aquestos dies, el País Valencià jutja a Francisco Camps i Ricardo Costa. Aquestos dies, el País Valencià pot enderrocar tota aquella piràmide de burrades que aquestos homes li han fet. Aquestos dies el País Valencià s'hi juga davant la mirada de tot el món la seva dignitat com a poble.
Per Fuster, Estellés, Ovidi, i tots aquells que no podran viure aquest moment, és l'hora de sentir-nos orgullosos de ser valencians, aquells que van fer fora al govern de lladres que durant anys, els va robar
The Presets – Pacifica
Fa 11 anys
2 comentaris:
Salut Pere!
Jo vaig ser uns del que et va donar l´enhorabona per aquell mític discurset. Em vaig sentir orgullós i més digne, sincerament.
Quan parles del País Valencià estic d´acord. Supose que des del Principat aquesta percepció unida amb l´enyorança s´agreujarà. No cal que et diga que el PP en té culpa és del tot cert. Però crec, sincerament que amb aquesta monocrítica dirigida exclusivament al PP, li fem un bon favor sempre al PSOE, un altre partit esguitat pels casos de corrupció i que pel que llig ací, en l´afer nacional, lingüístic i fins i tot polític està allunyat dels teus plantejaments. Cal anar amb fermesa a pel binomi PPSOE, que tant desacredita la nostra política, el nostre País, i que exigeix urgentment una regeneració democràtica.
Espere vore´t prompte per la Marina. M´agradaria parlar amb tu d´algunes coses. No t´esglaies, XD
Salut!
Ei Agus, encantat de veure un comentari teu. Suposo que si no he volgut posar el nom de cap partit, es precissament perque no volia centrar l'article en un sol partit, tot i que al País Valencià, on fa més de 10 anys que es governen els mateixos, és difícil no centrar la crítica en un sol partit. Supose i sempre he suposat que l'èxit del PP tambè radica en la penosa actuació del que la Gossa Sorda ja anomenà PSOE sense PV. A l'article el que vull dir es que la imatge que es te de la política valenciana des de fora, de com actuem els valencians davant els nostres polítics és molt dolenta, i el cas Fabra és un dels més sonats... Ara que hem portat a dos corruptes que ens governen a davant dels tribunals, es el moment de demostrar a la resta del món que els valencians sabem castigar a aquells que ens governen de manera incorrecta (ja que no ho fem amb els vots, que siga almenys amb la justícia)
Per cert. Estare el cap de setmana que ve de visita fugaç per la Marina, per descansar una mica abans dels exàmens, i supose que a partir de la darrera setmana de juny ja estaré per allà per passar l'estiu
Publica un comentari a l'entrada