La regla de les sis W és sagrada en àmbits com el periodisme, l'investigació científica o l'escriptura. Ens l'ensenyen ja de ben nanos quan estudiem primària i comencem a redactar textos. Bàsicament ennumera les 6 preguntes a les quals un article ha de respondre per tal de narrar els fets de manera completa. Aquestes 6 preguntes són Qui? On? Què? Quan? Com? i Per què? No són preguntes a l'atzar, se suposa que són els 6 dubtes principals que té una persona quan vol conéixer una història. Es presuposa que el fet de no respondre a una o més d'elles pot crear una sensació de buidor o de desinformació.
El passat 22 de març, després de la manifestació de les marxes de la dignitat a Madrid, els informatius mostraven imatges d'un grup de persones encaputxades enfrontant-se a les UIP's, popularment coneguts com antidisturbis. En elles véiem com, a diferència del que sol ser normal, la policia semblava estar perdent la batalla. Aquells que tantes vegades prenien el control del carrer mitjançant la violència estaven rebent una bona dosi de la seua medicina: pedrades, cops de peu, bastonades contra vehicles policials... Què feien ells? Doncs poc més que córrer i protegir-se amb els seus escuts. I és una llàstima, per una vegada que les seues pilotes de goma, les seues porres i les seues càrregues brutals hagueren semblat legitimades, no les van fer servir. Les notícies ràpidament responien al Qui, uns grups organitzats provinents en la seva majoria de Galícia. També a l'On i el Quan, a Madrid i durant la nit del 22 de març. Les imatges per sí soles permitien esbrinar el Com i el Què. No obstant, ningú, a cap mitjà de comunicació va voler contestar a la 6ena pregunta: Per què? Què fa que una manifestació pacífica acabe desembocant en eixes imatges? Què va passar entre el final de la manifestació i aquells atacs? Ningú ho aclaria, i encara més greu, cap periodista s'ho preguntava.
Curiosament, quan un vol esbrinar el per què d'aquella situació i busca les respostes és quan entén molt millor el que va passar després. Quan les notícies tractaven d'evitar respondre al per què aconseguien amagar un munt d'informació al ciutadà, l'informació justa per poder fer-lo creure que els policies eren les víctimes de tot allò. Amagant el per què s'amagava que la policia va carregar contra la concentració pacífica entre 30 i 20 minuts abans que aquesta esgotara la seua autorització. Curiosament, a temps de gravar imatges violentes que pogueren arribar als informatius de les 9 de la nit. S'amagava que aquesta càrrega es va fer amb la col·laboració de nombrosos encaptuxats violents que eren en realitat policies infiltrats i que s'encarregaven d'intentar rebentar la pau de la manifestació provocant i alentant els manifestants. S'amagava també que a la càrrega es van emprar pilotes de goma i inclús gasos lacrimògens (els quals feia dècades que no s'empraven a Espanya a les manifestacions). Curiosament, aquestos fets no van ser redactats conjuntament amb els posteriors tot i que eren necessaris per poder entendre-los.
Ja amb el pas dels dies van anar apareixent casos que semblaven sorgir del no res. Com el d'aquell jove de 19 anys al que el seu pare va trobar a l'hospital amb una ferida de pilota de goma al seu cap. Dos policies l'havien deixat allí sense ni tan sols identificar-se. Els metges asseguraven que el cop no havia estat mortal de miracle. I ja més recentment el del jove que va perdre un testicle i un altre que va perdre la visió d'un ull, els dos per impacte de pilotes de goma. Encara així, sembla que ningú a aquestos mitjans s'ha preguntat d'on han eixit aquestes ferides de pilotes de goma si els policies "suposadament" tenien l'ordre de no disparar-les? No deu ser que aquestos ferits no són els que podem veure a les famoses imatges? No deu ser possible que davant aquesta brutalitat, els grups radicals entengueren que era el moment idoni per contraatacar? No deu ser aquest el per què del que va venir a continuació?
I podria haver més. Per què la policia va carregar amb tanta violència davant una manifestació pacífica quan encara tenia permís per estar allà? Per què es va emprar tota la força possible contra el grup pacífic? Per què no van fer servir els mateixos efectius contra els radicals? No són suficientment valents? No estan acostumats a rebre resposta? Era una ordre que venia de dalt per tal de donar l'imatge perfecta de corderet degollat? I seria molt interesant saber-ho, ja ho diu la regla, és necessari per poder conéixer la història completa. No obstant, sembla que al periodisme d'avui dia se li obliden fins i tot les normes més sagrades.
El passat 22 de març, després de la manifestació de les marxes de la dignitat a Madrid, els informatius mostraven imatges d'un grup de persones encaputxades enfrontant-se a les UIP's, popularment coneguts com antidisturbis. En elles véiem com, a diferència del que sol ser normal, la policia semblava estar perdent la batalla. Aquells que tantes vegades prenien el control del carrer mitjançant la violència estaven rebent una bona dosi de la seua medicina: pedrades, cops de peu, bastonades contra vehicles policials... Què feien ells? Doncs poc més que córrer i protegir-se amb els seus escuts. I és una llàstima, per una vegada que les seues pilotes de goma, les seues porres i les seues càrregues brutals hagueren semblat legitimades, no les van fer servir. Les notícies ràpidament responien al Qui, uns grups organitzats provinents en la seva majoria de Galícia. També a l'On i el Quan, a Madrid i durant la nit del 22 de març. Les imatges per sí soles permitien esbrinar el Com i el Què. No obstant, ningú, a cap mitjà de comunicació va voler contestar a la 6ena pregunta: Per què? Què fa que una manifestació pacífica acabe desembocant en eixes imatges? Què va passar entre el final de la manifestació i aquells atacs? Ningú ho aclaria, i encara més greu, cap periodista s'ho preguntava.
Curiosament, quan un vol esbrinar el per què d'aquella situació i busca les respostes és quan entén molt millor el que va passar després. Quan les notícies tractaven d'evitar respondre al per què aconseguien amagar un munt d'informació al ciutadà, l'informació justa per poder fer-lo creure que els policies eren les víctimes de tot allò. Amagant el per què s'amagava que la policia va carregar contra la concentració pacífica entre 30 i 20 minuts abans que aquesta esgotara la seua autorització. Curiosament, a temps de gravar imatges violentes que pogueren arribar als informatius de les 9 de la nit. S'amagava que aquesta càrrega es va fer amb la col·laboració de nombrosos encaptuxats violents que eren en realitat policies infiltrats i que s'encarregaven d'intentar rebentar la pau de la manifestació provocant i alentant els manifestants. S'amagava també que a la càrrega es van emprar pilotes de goma i inclús gasos lacrimògens (els quals feia dècades que no s'empraven a Espanya a les manifestacions). Curiosament, aquestos fets no van ser redactats conjuntament amb els posteriors tot i que eren necessaris per poder entendre-los.
Ja amb el pas dels dies van anar apareixent casos que semblaven sorgir del no res. Com el d'aquell jove de 19 anys al que el seu pare va trobar a l'hospital amb una ferida de pilota de goma al seu cap. Dos policies l'havien deixat allí sense ni tan sols identificar-se. Els metges asseguraven que el cop no havia estat mortal de miracle. I ja més recentment el del jove que va perdre un testicle i un altre que va perdre la visió d'un ull, els dos per impacte de pilotes de goma. Encara així, sembla que ningú a aquestos mitjans s'ha preguntat d'on han eixit aquestes ferides de pilotes de goma si els policies "suposadament" tenien l'ordre de no disparar-les? No deu ser que aquestos ferits no són els que podem veure a les famoses imatges? No deu ser possible que davant aquesta brutalitat, els grups radicals entengueren que era el moment idoni per contraatacar? No deu ser aquest el per què del que va venir a continuació?
I podria haver més. Per què la policia va carregar amb tanta violència davant una manifestació pacífica quan encara tenia permís per estar allà? Per què es va emprar tota la força possible contra el grup pacífic? Per què no van fer servir els mateixos efectius contra els radicals? No són suficientment valents? No estan acostumats a rebre resposta? Era una ordre que venia de dalt per tal de donar l'imatge perfecta de corderet degollat? I seria molt interesant saber-ho, ja ho diu la regla, és necessari per poder conéixer la història completa. No obstant, sembla que al periodisme d'avui dia se li obliden fins i tot les normes més sagrades.
